Diuen que els jubilats s'asseuen al banc del si no fos
i s'expliquen batalletes, diuen, però fan més coses.
Contemplar el niu d'orenetes de la finestra,
mirar els cormorans que esperen les barques...
per capbussar-se i anar a cercar la seva ració de peix,
observar un colom com fa viatges al niu, portant el bec ben ple.
Diuen que mirem i fins i tot critiquem les obres,
diuen que ens passem estones al jardí vertical escoltant el cant dels ocells
tot mirant els verds enfilant-se cap al cel ben blau de Tarragona.
Diuen que observem la lluna i la nit i ens retrobem amb el primer amor,
amb el primer somni de poeta, amb la Teresa que cadascú hauria de tenir
...per tenir una vida regalada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada