A casa, quan mataven un ànec, un gall d'indi o un pollastre, el meu pare tenia com una mena obsessió de fer-los al forn. Sempre deia, i ja era un clàssic, “obert i al forn”, després no en menjava gaire però li feia il·lusió. Recordo que també era molt llaminer, i la mare solia fer-nos algun coc ràpid i sobretot braços de gitano o de Fabiola, que eren boníssims, i aquí sí que feia un bon paper. Mon pare i ma mare, mons pares, únics!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada