allí em veig l'ànima...
en ple bany de blaus de cel de llum.
Plou o és un somni d'estiu,
aquella proximitat sota el mateix paraigua,
la mitja abraçada que promet...
amb la complicitat de la pluja que no para.
Ara surt el sol...
gairebé ens podria servir el mateix paraigua,
si per mi fos, així seria,
fins arribar a l'alzina centenària
que ens espera amb les branques obertes
i les fulles aplaudint engrescades…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada