Darrera plana del meu quadern Oxford, és el número 94 des què em vaig jubilar. Començaré el 95 com si fos ahir, i seguiré parlant del colom que es fa el niu, dels ocells que campen per les terrasses dels restaurants, de les llisses del Serrallo, dels col·legis, del pati buit o ple on sempre sento cridòria de canalla… i seguiré presenciant el sol, el mar, el bosc, la lluna, la platja plena o buida, a l'hivern que és quan més m'agrada. Quaderns escrits a mà, m'ho passo bé, sense cap pretensió de cap mena de llorer...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada