Em torno a recordar de nen… Darrera de casa teníem una figuera que feia unes figues molt bones, amb goteta de mel incorporada. Jo me'n collia un bon grapat, les pelava, les partia per la meitat, les ficava en un plat gran i, a més, afegia dues cullerades de sucre i després agafava una forquilla i ho xafava tot, fins convertir-ho en unes farinetes que s'havien de menjar en cullera. Boníssim, indescriptible, molt dolç, com per a no fer-ho sovint, però ho recordo com un gran plaer d'infantesa…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada