Tomàquets...

És dissabte, som a Deltebre, hem dinat al restaurant l’Embarcador, mirant al riu. Després, migdiada i quan m’he despertat he anat a veure els horts que hi ha prop de casa. M’encanta veure els solcs tan rectes, tan ben fets, i amb tota mena de plantes pròpies del temps. M’ha sorprès especialment un tomacar ben enfilat en un entramat de poderoses canyes i amb uns tomàquets d’amanir que ja són com un puny i a punt de començar a madurar, a més es veuen molt carregats i molt sans, fan tot el goig del món i una olor molt agradable. Vida i menjar, art de pagès, tot recordant al pare…