Jubilació de la Teresa!!

El temps passa com un ruixat precís, però que deixa petjada de vida fresca, de vida ferma, d'allò que hom cal que deixem que es proclami pur i net… Tots tenim una llum al cor, que molts cops amaguem, i quan algú la deixa brillar tenim la veu noble de la veritat. La Teresa és aquesta proclama, i un la valora amb màxima puntuació, després de recordar-la com una nena a la que li vaig fer classe algun estiu i la vaig retrobar en un vagó de tren, uns ulls darrere un llibre, una prudència, una discreció i una tesi doctoral cada cop que obria la boca. A partir d'aquí, ull obert, una recerca, un avís a la família, un passava per allí, i un cafè... i el cafè fent miracles com sempre, i contribuint a la justícia, perquè era tot un encert fer palesa la nostra bona unió. Des d’aleshores hem passat els moments diferents que la vida ens comporta, agafats de la mà, i hem plorat els riures, i hem rigut els plors, i sempre ens hem reconfortat davant les dificultats, i hem fet bona festa d'allò que ens ha anat bé.

Doncs bé, avui aquella nena que, mai ha deixat de ser-ho, ja ha fet seixanta anys... i es jubila. Han estat trenta-sis anys de professora, mestra com li agrada a ella, on ha estat molt feliç gaudint de la feina i dels companys. Sempre ha estat molt feliç amb tots vosaltres, i crec que vosaltres també heu gaudit de la seva qualitat en la feina, però sobretot de la proximitat d’un ésser humà meravellós. Desitjo que us sigui lleu... per part meva, tindré més hores de sol, més hores de cel, més hores de sal i gràcia. No voldria acabar sense donar-vos les gràcies perquè sempre l’he vist molt feliç entre vosaltres i em consta que s’ha sentit estimada, i això, a més de tenir bon gust, demostra també la vostra bonhomia.

Per acabar, ara sí, voldria fer un elogi a l’Escola Torreforta, vosaltres feu un acte de fe de l'atenció a la diversitat, sou admirables perquè feu de la vostra feina una entrega digna d’aquells que fiquen el cor per aconseguir un acolliment que no és a l’abast si no ets molt bona gent. Crec que la Teresa i vosaltres us trobareu a faltar, però penso que vivim a tres minuts i, en un principi, sempre tindrem un cafè pendent, un consell a punt, una abraçada sincera que sempre estarà al cor. Visca, un visca ben fort, als companys Carme, Alicia i Alberto, que també es jubilen avui, ells també han format part d’aquest encoratjador projecte que és l’Escola Torreforta. Molta vida i felicitat a tothom!!