Sant Pere, festa gossa a casa nostra, el sant del pare, al cel sigui... segur que sí, era una gran persona, i un molt bon home. El sant del Pere, el nostre fill, que és per a nosaltres tota una emocionada il·lusió, i el sant meu, ja sabeu, aquell noi ros, alt, guapo i tal… Així que tres Peres, i amb allò que ja he explicat alguna vegada: al pare el cridaven “Pedro”, a mi “Pedrito”, el fill de “Pedro”, i al meu fill “Pere”, el fill de “Pedrito". Coses dels pobles, però el cas és que era un dia molt assenyalat per tots nosaltres, fins que el van declarar dia laboral, però nosaltres seguim fent el mateix, amb el somriure del pare que tant li agradava veure els Peres junts…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada