Ahir gran dinar de jubilació amb l’escola Torreforta, i un es treu el barret davant la tendresa, l'harmonia, la gràcia i tot el que entra en allò que jo anomeno condició d’entranyable. Xapó nois, sou capdavanters en l'atenció a la diversitat, però sobretot en humanitats. Avui la Teresa i jo, farem un dinaret de celebració particular, anirem de nuvis, de la mà, i farem un arrosset de llamàntol i un cava brut, per brindar, tenim tantes coses que brindar i agrair que potser ens quedarem curts, però demà farem la celebració amb el nostre fill i podrem continuar plàcidament. El que deia, demà dinarem a Deltebre amb el Pere i, aleshores, la nostra felicitat serà completa. Anem a dinar, prop de casa…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada