El filòsof eslovè Slavoj Zizek diu que havíem d’estimar-nos el món en què vivim amb tota la seva merda, igual que quan ens enamorem d'algú: l’amor de veritat és acceptar la persona amb tots els seus defectes… Mentre llegia això, pensava que quan t’enamores, els possibles defectes que veus, si és que te n'adones, son tan minses que, entren en allò que jo anomeno la bellesa de la desproporció, allò de les desmanegades, recorden? Però bé, estic prou d’acord... quan t’enamores ho fas de tot el que comporta la seva personalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada