He llegit que Michel Montaigne (1533-1592) defensava que la veritat és desitjable, però que no està a l’abast de les persones. Existeix per ella mateixa, no depèn del punt de vista de ningú i quan la veritat no és evident per tothom, aleshores és opinió, no veritat. Estic bastant d’acord en el que diu, no es tracta de la meva veritat o de la teva, sinó d’aquella veritat que tothom sap i accepta. La veritat, que mai hauria de ser muda, molts cops la tenim molt clara, però hi ha persones que et volen fer creure que la seva és veritat absoluta i, a més, són incapaços de dialogar ni raonar res de res, veritat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada