la sopa de la mare i els seus macarrons,
la dolcesa del pare i la seva abraçada,
sempre tendra, sempre ferma i única.
La figuera del pati i la gronxadora,
feta amb un cabàs gran, i la primera pilota...
que l'oncle Benjamí em va portar de Barcelona,
i els meus mestres... Don Santiago Candela,
amb qui vaig fer l'ingrés al batxillerat,
o Don Ramon, que em va cantar els Segadors,
per primer cop, posant el cap...
gairebé sota la taula i dissimulant la por.
La meva infantesa, molt feliç,
dins de la nostra sana humilitat,
basada en l'esforç, la honradesa...
i la constància per tirar sempre endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada