Diada Nacional de Catalunya

No convé que diguem el nom de qui ens pensa enllà de la nostra por.

Si topem a les palpentes amb aquest estrany cec

i ens sentim sempre mirats pel blanc esguard del cec,

on sinó en el buit i en el no-res fonamentarem la nostra vida?

Provarem d'alçar a la sorra el palau perillós dels nostres somnis

i aprendrem aquesta lliçó humil al llarg de tot el temps del cansament,

car sols així som lliures de combatre per l'última victòria damunt l'esglai.

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures.

Que sàpiga Sepharad que no podem mai ser si no som lliures.

I cridi la veu de tot un poble:"Amén".

Salvador Espriu, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972). Recorda sovint l'ensorrament que pateix el poble català, i el seu poema "Inici de càntic", fet popular a través de la cançó, acaba amb aquests versos:

ARA DIGUEU: "ENS MANTIDREM FIDELS PER SEMPRE MÉS AL SERVEI D'AQUEST POBLE."