Parlo de les flors que ja no hi són,
de les veus que no s'escolten,
de l'aroma perfumat de rosa blanca,
que m'encisa sense remei.
Volia ser invisible, així com a camuflat
...entre les branques del llimoner,
sota el pi que feia de paraigües...
a tot el jardí de l'amor.
Parlo de les flors que ja no hi són,
de l'amor que encara hi és,
molt present, real, autèntic...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada