Sovint recordo la meva relació amb els alumnes, on procurava tenir sempre una certa simpatia, on les bromes eren freqüents però en els seus moments adients. Tenia una especial atenció per deixar-los clar fins on podien arribar, és allò de la línia a partir de la qual poden anar mal dades. Algun cop cal dir no i, aquest no, és totalment innegociable. Bé, són records del profe Pere...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada