Potser a cau d'orella…
potser mirant-te als ulls,
quan cau la tarda
i el sol s'acomiada
amb vermells de festa grossa.
Potser agafant-te la mà,
amb ferma dolcesa,
allà en el banc de pedra
del jardí central…
Potser fent un apart,
en el passeig d'amics de cada dia
i com a necessitat imperiosa.
Potser em cal decidir, ja,
sense cap més potser...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada