Sempre em feia gràcia veure l'entrepà que portava la canalla, era molt significatiu, hi havia una gran varietat, tant en la forma de preparar-los com aquells que ja venien muntats d'alguna botiga, algun pastís d'allò que en deien Tigreton, o alguna pasta per l'estil. M'emocionava especialment, aquell entrepà de mare, o de pare, amb una truiteta, o pernil, o formatge, embolicat amb un paper de plata (ara està mal vist), i un pensava en una bona mare, o pare, tot i que igual estava fet per la minyona. Fins i tot jo solia portar-me alguna peça de fruita, però mai tenia costum d'acudir a la brioixeria industrial, ho tenia, tinc, molt clar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada