Sóc un apassionat del color dels meus silencis... Tenen la màgia verda dels arrossars del Delta, el blau amb què el cel tinta l'aigua del mar, el vermell de les roses que encara no són blanques, que encara fan olor, tenen el blanc del cirerer florit que amaga les branques i les fulles i sembla nevat, sembla tota una imatge de desembre tot congelat. El silenci té colors, són les veus amb les que vaig compartir l'entorn, és allò dels meus silencis ben acompanyats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada