Vaig en bici pel port del Serrallo, no sé per què però sempre m'aturo a l'alçada de les muntanyes de carbó i, com sempre, les mullen perquè no facin pols. Després s'aturen alguns companys, fem petar la xerrada i arreglem el món, des de la visió dels jubilats als que ja no ens demanaran comptes. Bevem una mica d'aigua i tractem d'arribar fins al far. Vaig en bici, a poc a poc, fa un bon airet de mar, s'agraeix i es suma a la bona festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada