A vegades penso amb la gent amb qui he anat a fer un cafè i m'he sentit a gust i bé, hem xerrat de tot i amb confiança, tot sabent que allò dit es quedava allí i, a més, era sense malícia. Hem arreglat el món amb la magistral solvència que ho fem els jubilats i, després, aquí pau i allà gloria. També tinc molt clar amb qui mai em vindria de gust anar a fer un cafè... no és que jo menyspreï a ningú o em senti superior a ningú però realment hi ha persones, especialment polítics, que quan els escolto per la tele em fan entrar urticària i em regalo el seu silenci tancant el televisor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada