I jo recordo la garba damunt l'empall i alguna granota prenent el sol. Recordo el ventrol que el pare posava al darrer tancat del desaigüe i veig les anguiles que treia, i recordo l'àvia i la mare fent xapadillos d'anguila i, fins i tot, de tenca… els veig, com si ara fos, penjats a una corda d'estendre i coberts d'una xarxa perquè no s'apropin les mosques. Sóc prou gran com per seleccionar records que em són molt entranyables, moltíssim...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada