He passat de odiar-la a glorificar-la… Recordo que, per a la meva mare, fer la migdiada era gairebé obligatòria, no es podia anar per aquells cops de sol de l'estiu. Després, durant la vida professional, jo dinava al cole i no la podia fer, feia vigilància del pati, dels nens que també es quedaven a dinar. Ara, ja de jubilat, és un plaer total... Després d'una bona caminada pel matí, la migdiada és molt reconfortant, afortunadament em desperto amb una molt bona sensació de benestar i molta vitalitat i amb ganes de fer coses...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada