Aquest any hem anat al restaurant l’Àncora del Serrallo. Bé, bo, tot de notable a excel·lent, tot menys el cafè, i això mai ho puc comprendre, mai. Hem fet uns calamarcets boníssims, un pop a la gallega, que és la meva debilitat, i un plat de pernil ibèric, que és la preferència de la Teresa, i després d'aquest pica pica, jo he volgut provar els popets amb ceba i la resta han menjat una deliciosa fideuà, molt fina i bona, però ja no ens l’hem pogut acabar. Un vi blanc que es diu Petites Estones, molt agradable de beure. El cafè no és a l'alçada, la resta notable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada