He anat a la platja de la Marquesa de Deltebre… bé, a imaginar allò que era fa uns anys quan per banyar-te havies de caminar una bona estona fins arribar a l’aigua. Per reanimar-me una mica, he anat a veure el riu, que sempre baixa, tot i que sembla que puja, parsimoniós i amb una gran elegància cap al mar. M'he apropat fins als arrossars segats i he pensat en la bellesa poètica i multicolor del nostre Delta… el desaigüe, el desmai, la barraca, una fotja, un ànec, les bases, les muscleres i tots els colors del món...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada