Tothom està penjat de l'orxata de xufla, ella pren un suc de taronja natural i jo, malauradament des d'una altra taula, prenia un cafè… Fins aquí sembla una tarda normal, on el jovent surt a prendre alguna cosa i un refresc, així que la noia de la taronjada, aquella tarda va prendre un bon tros del meu cor quan anava tota directa a la meva ànima. I així és la vida, era en el moment just, en el lloc adequat i allí, sense cercar-ho, començà tot...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada