Els macarrons de la mare, la sopa de la mare, la paella de la mare, la cuina de la mare… Tothom feia unes imitacions bastant aconseguides, però eren altres històries. La veu de la mare, la seva actitud positiva, el seu somriure, la seva comprensió, la seva cançó proclamant alegria cada cop que em venia a despertar pel matí. La mare, les mares, són éssers únics, sempre totalment impagables, autèntics...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada