La Teresa i jo solem jugar un parell de partides de Rummikub, ho fem relaxats i amb un talladet al davant… Normalment em guanya, en general té més sort i la sap jugar com cal, ella, com fa sempre i en totes les coses, sense voler, gairebé sense adonar-se'n, demostra la seva capacitat. Avui ha estat una jugada mestra, ha desmuntat tot el joc, per aconseguir un cinc taronja que, al canviar-lo pel comodí, la deixava en disposició de guanyar la partida. No m'agrada perdre a cap joc, però fer-ho amb la Teresa és un aprenentatge... i una admiració al seu talent gairebé innat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada