Des del pont de l'Ampolla, miro l'esplanada del Delta, els camps d'arròs segats, la maquinària ja ha fet la seva feina, el paisatge ara ja no és verd, ni groc, ara és marró de terra i aigua residual. Mentre hi hagi aigua continuaran els ocells propis de per aquí, fins i tot els que ja semblen nostres de tota la vida, com ara els ibis i les cigonyes que em tenen el cor guanyat, m'encanten...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada