És una mica cru, però és així... recordo que mentre treballava, esperava els caps de setmana, els dies de festa, o les vacances, amb molta il·lusió i, sobretot, allò d'anar sense horaris per fer coses que surten de la rutina. Ara, ja feliçment jubilat, i de vacances indefinides, sense massa obligacions ( no tenim néts), la Teresa i jo anem a la nostra, fent plegats allò que ens ve de gust. Potser els nostres moments d'esbarjo actuals siguin els viatges que fem algun cop a l'any i ara, a més, hem descobert un bon balneari…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada