després camina pel marge
del tancat de la boquera.
És net i polit, al seu camp
no hi ha ni una jonça,
cap casament de mill i arròs,
cap llengua d'oca.
Passeja amb mirada escampada,
i salta com un llamp...
quan veu una mala herba.
L'home mira l'arrossar...
sota un barret de palla,
és la seva vida, el seu pa
...i el de la seva família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada