He après a estimar a una serp, he vençut la repugnància, la mala fama i tot el que tenen de rastreres i maleïdes. El meu fill la té de petita i ara ja fa un parell de metres, i la trobo com a simpàtica i divertida, es desplaça amb agilitat pel seu habitatge, va a beure aigua, canvia la pell més sovint del que ens pensàvem i aleshores queda brillant i preciosa. Sembla difícil, però em resulta agradable, és troba bé, és agraïda, em segueix el dit… És diu Ka i és una boa constrictor, la mar de xula…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada