No, no vaig massa a la muntanya, però aquesta em ve sovint al cap… La casa de fusta, la dolçor de la neu, el soroll d'un riu viu, mai sec, la font propera on mullar-se les mans i assaborir l'origen de la vida de molts indrets. El silenci dels pins que per no ferir no fan ni música amb les fulles, la pau de la nit... només algun ocell que no osa pertorbar el dia. Miro la foscor blanca, darrera un cafè negre, hi ha tanta calma que sembla la nit de Nadal, sí, hi ha molta pau i els cants són interiors…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada