Teníem classe a les nou i jo anava en bici una mica abans per veure si la trobava pel camí, baixava, li penjava la cartera a la bici i anàvem tots dos a peu, a poc a poc, sense trobar paraules que diguessin alguna cosa, només algun somriure, nerviós, protector. Teníem pocs anys, no en sabíem més... com diu la cançó d'en Serrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada