Nou dinar familiar

Les germanes Torné Tomàs, amb els fills, i fins i tot amb una néta recent arribada, hem fet un dinaret casolà, la mar de bo… Marcel·la ja s'ha doctorat en "fideuades" i, a més, hem gaudit com cal d'un bon entremès on hi havia unes olives negres boníssimes, un xoricet adient i un vermutillo que entrava com si res. He portat dues ampolles de Ramon Roqueta de 14° que ha anat perfecte i, de postres la cunyada tenia un pastís de nous perquè et caiguin les llàgrimes, una copa de cava brut natural, un cafè curt i un xarrup de Chivas, 12 anys, com a genial cloenda. Però... sempre dic que d'aquests dinars el més important és la unió familiar, i avui encara més donant la benvinguda a la Liah, una preciositat de criatura que ens ha guanyat el cor a tots plegats des del primer moment...