Puc anar i tornar, puc anar i no tornar, puc quedar-me... però la terra tira, tot i que l'amor et fa fer coses i les coses et fan conviure amb l'amor. Sempre arriba el moment en què l'espai, tot i ser important, no és definitiu... Amb ella, sembla que hi ha una millora general del teu estat vital, amb ella en tots espais…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada