Maneres de dir del Delta 6

• Torejar en lo canyís
• Los cadells se me foten les pataques
• Curiolet, curiolet, ensenyam lo caminet
• Avión portam una xiqueta
• Te fotré una catxamona
• José d'Herbetes era un personatge entranyable, deia que era de la companyia Diamera que anava per baix terra
• Arramba't que no tossa
• Vaig a solejar arròs en lo redable
• Xica garrons!
• Ti més mill que arròs
• És poc guanero
• Tinc los peus calents com un torró damunt del braser
• Demà m'afaitaràs
• Ortiga de matxo si em piques te mato
• Un mocador de farcell
• Vatuallà
• Fotut i escorregut de cigala
• Te fotré una galtada que estaràs dos dies buscant dents
• Anar a envasar en lo canastró
• Es un barret de rialles
• Cotxino marrano
• M'ha escarritxat
• Magranes pinyolenques i del gra moll
• Lo teu arròs puja a la sombra del meu

Maneres de dir del Delta 5

• Més val un no clar i ras que un sí embolicat
• Una barreja i un caliquenyo
• Un calderó de farinetes i un tupí d'arròs bullit
• És fadrí vell
• Vaig a fer una empallada per als bous i un abeurall
• Una gallina marronga i un capó
• Una polla d'aigua
• M'has esgarronat
• L'asguilando de Nadal
• Gos flac no caça
• Portar la tocina al berro
• És tonto del cul
• Tenir pèls al cor
• Portar un perdigó a l'ala
• Tenir un copet de ratera
• Me rento los sofratges
• Aborginga i prementó
• Cap salat
• Cau un borrimet
• Un cagador de canyots
• Vaig a treure rebugada
• És del morro fi
• Portes la castanya torta
• Està mort per la bonor aquella
• Mitja figa i mig raïm

Maneres de dir del Delta 4

• Mos vorem al tardet que encara he d'anar a la Parellada
• Més pesat que les tenquetes
• Els valencians que venien a segar deien: "Ves a fer la mà"
• Un, dos, tres, panxa, cul i ses
• A la una entremula, a les dos gat i gos, a les tres calla i no digues res, a les quatre les mules van a batre, a les cinc un bon brinc, a les sis la poteta de mon oncle Lluís, a les set un bon bistec, a les vuit un bon biscuit, a les nou punxa el bou amb les banyes, a les deu…
• Més dolent que l'agret
• Avui és dia de calçó vell
• Més negre que l’estalzim
• Va en mocador de cap i manteleta
• Xica mana ell meu nega
• És un llepante
• Portar la crenxa al mig
• Un os de corpó per fer calent
• Treballa de camàlic a la Càmara
• Floreta del dia
• Porta un gat com un piano
• Vaig a rebaixar
• Pastissets, brossat, coc de massana
• Tinc un balancí i un llumener nou
• Cabeçut de Buda o de l'Encanyissada
• És un cagaestaques

La lluna entre els arbres

La lluna, el riu, un plataner, un joc de moreres,

una posta de sol amb vermells que s'acomiaden com cal…

i tu amb la cara encesa d'aquests reflexes que et regala el cel.

El silenci és harmonia, mai solitud,

és la connexió pacífica d'un munt de coses

que configuren un estat de convivència total.

Bé, que dic bé, molt bé, nosaltres a la natura,

prop del riu, amb la lluna entre els arbres...

i els vermells del cel fent de les seves... per gaudir-ho.

Desde la experiencia

Mientras te columpias por los arcoíris de la vida,

catando los colores pertinentes,

llega un momento en el que te bajas, dejas el columpio activo,

y te sientas en una aurora boreal, balanceándote suave,

entre las luces tenues que hacen que mejores tus reflejos blancos,

blanco que te llevas de la mezcla de colores del eterno arcoíris.

Desde la experiencia y los años se contemplan tantas cosas…

a veces me cuesta contenerme y cuento el final de las historias.

Deltebre danza

Festival de danza en Deltebre,

los artistas se contonean y se retuercen,

dan vida a sus manos y a sus cuerpos,

bailan sus ojos que hablan y nos cuentan...

los misterios de nuestra tierra.

Por aquí los entornos son de fango y agua,

de verde que promete esperanza y garantiza el esfuerzo,

de ilusión por la siega, por el arroz vida…

Los artistas dan alma a los movimientos de la danza natural,

y el Delta, Deltebre, es naturaleza pura.

Un gran i dolç plaer

Em torno a recordar de nen… Darrera de casa teníem una figuera que feia unes figues molt bones, amb goteta de mel incorporada. Jo me'n collia un bon grapat, les pelava, les partia per la meitat, les ficava en un plat gran i, a més, afegia dues cullerades de sucre i després agafava una forquilla i ho xafava tot, fins convertir-ho en unes farinetes que s'havien de menjar en cullera. Boníssim, indescriptible, molt dolç, com per a no fer-ho sovint, però ho recordo com un gran plaer d'infantesa…

Maravillosa rutina

Vaya hombre, será que estoy enamorado…

Voy entendiendo los poemas de riesgo,

las canciones más o menos desesperadas,

pongo música sólo a los versos que salen directos del alma,

como cuando los primeros suspiros con granos de adorno

...hacían su estelar aparición.

Debe ser esto, que estoy enamorado

y me caso cada año con la misma,

o es cada mes, o semana, o segundo,

cada momento es una maravillosa rutina...

que algunos no soportan, porque no aman.

El río y la vida

Un río, seco, solo, verde,
con hierbas, con sed, mucha sed,
añora el agua y sus transportes,
sus barcos de hoja de caña,
sus piedras rodadas...
en forma de corazones,
algunos rotos, otros vivos,
todos en espera del agua
...que es vida.

Eren altres temps

La iaia velleta, amb mocador del cap y manteleta, amb los peus al braser, menjant-se un plàtan a la llum d'un llumaner… La portaven en carro, de fill en fill, un mes cada fill, entre molts fills. Recordo que la pujaven dalt la sala per unes petites escales i ho feia, normalment, el meu padrí a braços. Jo era un xiquet i veia l'espectacle, després la meva àvia m'enviava dalt, per a portar-li una mica de fruita madura. Eren altres temps, on la humanitat era més humana, realment, molt més humana i verdadera.

Llover a gusto de todos

Cuando la canícula se pasea impune por las calles de agosto, uno piensa en la gota fría que te lleva a casa para degustar de los refranes tras el fuego. Con los cuarenta grados de calor, siempre pienso en que me cae una lluvia fina, refrescante, que se intensifica a voluntad. Y en el frío del invierno oscuro, uno sueña con la estufa de leña, el café corto, el libro empezado, sabiendo siempre que nunca llueve a gusto de todos, ¿verdad?

Suspirando por ti

Y tú en tu casa cuidando el jardín,

regando las flores, mimando su aspecto.

Y yo en mi casa, suspirando por ti,

y los días sin paso acelerado,

y la vida pasando con el encanto pendiente,

con el susurro pacífico, sin verso, sin ansia, sin alma.

Y tenemos río, y plaza, y luna,

y tenemos árboles para un paseo...

que, con frecuencia, introduzco en mis sueños.

Y yo en mi casa, cerca de la ventana,

...pidiendo consejos a la noche,

y tú en la tuya, siendo una flor más entre las flores,

sin saberme, sin sentirme, sin…

Pronto la amé

Me la presentaron, por fin, creí que no llegaba el ansiado momento, nos dimos dos besos protocolarios, de simpatía y corrección, y yo pensé rápidamente, quiero más, si así son las migajas de la tradición cómo ha de ser el pan de la verdad en mar de amor… Pronto le vi la sonrisa en los ojos, pronto vi mi turbación, pronto deshizo mi entuerto, pronto la amé, con todo el arsenal de amor que tenía acumulado…

El rey del mambo

Familia con abuelos, padres jóvenes, relativamente, y en el medio él, el rey de la creación, rubio, con melena cuidada, de peluquería, ocho o nueve años máximo, pantalón agujereado, camisa hawaiana, por decir algo, sandalias y gafas de sol a juego. Es el centro de atención, se hace el silencio cuando habla, llueven babas familiares, y mil atenciones… ¿Le quedará alguna ilusión por conseguir?

Deja que hable el amor

Hola poeta, qué tal estás,
el calor te puede verdad,
la playa es un recurso,
pero tú prefieres la noche,
con la luna bañándose
...en tu mar amigo,
un silencio con brisa,
en la calma del espíritu
...y los sentidos.
Poeta, sueña con ella, sonríe,
igual que lo hacen sus ojos,
al compás de la música
de los azules de mar y cielo.
Hola poeta, deja que hable...
el amor a la intemperie.

Estoy feliz

Venga, hoy estoy eufórico,
quiero bailar con la luna...
un vals por las nubes del cielo,
con la música de los estados felices,
de las existencias generosas…
Venga, vamos corriendo,
subidos a los lomos del viento,
a reír con los árboles que aplauden
con sus hermosas hojas…
Hoy tengo alegrías en los poros,
y allá, discreta, en el fondo, feliz,
...me baila el alma.

Arròs de conill

Ja sé que a alguns no els agrada el conill, no han pogut superar l'aspecte de l'animal amb les seves malalties, però sà és una carn molt bona, sense greix i, sobretot, fa un arròs d'un sabor molt aconseguit. Evidentment s'ha de saber fer bé, amb arròs del bo, sense cap mena d'abrillantador ni conservant, tal com són el arrossos del Molí de Rafelet, grans que queden solts, i es pot deixar una mica de socarrat, sabor únic. Diuen els entesos que, fins i tot el fum és bo, una passada… És un sabor diferent, no cal afegir res, només arròs i conill, un vinent del Priorat i a gaudir-ho…

Un suquet d'ortigues

Som a Deltebre, verd, bonic, genial com sempre, fa calor, la nostra calor habitual del mes de juliol, tan humida ella… Tot i això, la idea és fer un suquet d'ortigues i per això només necessitem una mica de julivert i alls tendres, tot i que d'aquests només n'hem trobat de congelats. La Teresa fa el suquet d'ortigues de la mateixa manera que fa el de l’angula, molt requetebons tots dos. És una crack... també a la cuina.

Ells són la meva pau

Som al paradís, a tocar del riu, a l'ombra i la fresqueta d'un airet encisador, som al restaurant l'Embarcador XXI, fem un menú d'estiu, amb picadetes molt aconseguides, un vi de Batea (Terra Alta) adient. A la taula tinc davant meu, al meu fill Pere i a la Teresa, darrera seu, i tot i que això no és important, un paisatge de Delta viu, amb riu i mar. El meu cor batega amb serenor, l'estic contenint, el moment és màgic, sento música de pau, ells són la meva pau, la meva música, el meu regal diví.

És una artista

Hem anat en bus fins a l'Imperi Romà, després hem caminat fins Santa Tecla per demanar hora per la revisió del marcapàs, que toca per finals d'octubre. Al sortir hem anat a tocar ferro, les vistes al mar son espectaculars, la Teresa ha fet alguna foto maca, sobretot una a les restes de l'amfiteatre, d’entre les branques d'un arbre, i amb un fons de mar preciós, la foto és molt maca... la Teresa tot i ser de ciències, té algun rampell artístic que, a cops, et deixa bocabadat. També ens hem fet una selfie amb fons del Mediterrani, genial...

Las viejas cotillas

Él no era muy alto, ella no era muy baja,
había un problema de altura… de miras.
Ella no se ponía los zapatos con tacones,
y así él le sacaba unos centímetros,
y la visión estética quedaba equilibrada,
y el problema profundo solucionado,
y las viejas cotillas, tras su ventana,
muy satisfechas…

Deltebre, sempre un plaer

Ens n'anem a Deltebre... el Pere treballa per la nit i així podrem dinar junts. La Teresa i jo anirem a Riumar a passejar per les ones i recordar els vells temps, quan veníem algun cop. Em ve al cap ma cosina Conxita, al cel sigui, que tan li agradava la platja, i vull pensar que ara en té una per a ella sola, neta, bonica, perfumada, on ens espera...

Mi ventana sin luna

Me asomo a la ventana y no veo la luna,
estará en otra ventana más necesitada,
dando consejos, planeando vuelos,
seleccionando cielos en los meses primavera.
Mi ventana y yo, sin luna, mis fieles orquídeas,
el geranio que no hace flores...
pero que está espléndido de brote.
Sin luna, pero las estrellas se multiplican,
minúsculas, cual luciérnagas de cielo,
sin luna, pero con alma…

Divino entusiasmo

Te escribo unos versos
en la hojas de un olivo,
para que una paloma blanca
embellezca su pico...
y te los acerque en paz.
Y unas notas musicales,
escritas en el viento,
y éste mande una brisa perfumada
que haga mágico el entorno.
O puedo ser un trovador,
laúd en ristre,
y hacer música del verso,
y acercarme a tu abrazo...
con divino entusiasmo.

Maneres de dir del Delta 3

Pallús que m'estaco
On va a parar
Ous de tenga
Un pardalet novellet
Treballa a la trilladora
Fer mal angle
Tenir poca “xitxola”
Més curt que una corda que no arriba
Eu, quin arrosset faries!
Això és bo ossets i tot
Encara no mai pres la manyana
Sopetes amb cafè
Més paciència que un burro
Colinap amb arròs
La Rubia d'Angel
Tereseta la xòfera
Lo metget (mon iaio)
Un denguendents i una figa en nanses
Li manca un bull com a les guixes
La mà de morter
Més brut que un bancal de ferrer
La mustela ha fet una destrossa al galliner
Cap geperut es veu la gepa
Quina empastrada!
Les bosses del carriot
Un burro amb sària
Sempre plou quan no hi ha estudi
Aquí hi ha molt de rebombori

Maneres de dir del Delta 2

Per la gola se perden los barcos
Embolica que fa fort
Estic aponentat
De llevant o de ponent, de la figa sigues parent
Este gosset és un llepacrestes
La xica ja ha fet lo rotet
Qui no pot segar, espigola
Meló de moro fresquet del pou
Blanqueta com una llet (estava de moda)
Toca els ferros a la rondalla
Pasacalles, lo tabalet i la dolçaina
La Curra i la Camarera ( vaques)
L'egua de Faixa
Lligasses, blavet, terregada
Tia mana, oncle mano, lo gos s'ha fotut la mescla de món pare, mà mare me fotrà una pegada
A la regadora hi ha moltes panxudetes
Anar a segar vores
Calar un ventrol a l'arrossal
Anar a la bassa a pescar amb la reixaga
Un bussó per pescar l'anguileta
Tirar el rall al canal Vell
Un matxo guit
Estar ramonet ramonet, una mica cru
Pel canal baixa un carnús
El canal era de terra i feia olor d'herba bona i jo em tirava capbussons de dalt del pont, des de la barana de ferro

Maneres de dir del Delta 1

Pataca i mut
De quin pa farem sopes
Més llépol que la gata de Cales
Arracades de la reina
Lliscons i verdolagues
Fumarells i becasines
Anguiles de pantena
Tau en arròs
Anar a l'emborinada
Un suquet de burrets, o de mollets, o d'ortigues
Quedar-se com lo matxo de Buda
Ets un parallofa
Tu ets busseres iau
Te fotré una xurriacada
Faig la mescla per a demà
La garbera se calenta
Anar a tombar garbes
Anar a birbar a lluent
T'arrancaré l'angonell
Arri burro deixa dir, quan s'acabarà el món, s'acabarà el dir
Caragolets de la boqueta roja
Una pesteta ruenta
Baldanes del budell culer
Hi ha molta rendilla
Una serp del collaret
He calat un gànguil a la mar

Aplauden los gorriones

La rana croa feliz en su nenúfar,
la encina madre acoge espléndida como siempre,
aunque le iría bien que la lluvia fuera más generosa.
Los pinos relucen como si fueran pequeños pinchos al sol,
las ardillas juegan en sus troncos, se divierten…
Los romeros son una bendición aromática, su flor blanca,
minúscula, tiene la discreción y el encanto de la violeta.
Cerca unos tomillos, complementan el efecto,
la brisa se impregna, se magnifica el paseo por el bosque,
aplauden los gorriones…

Lágrimas de poeta

Se siente halagada por los celos del poeta,
hace parada y excelencia de la posible herida,
quizá no es consciente del desespero del poeta,
el poeta llora, llora el recreo, la complacencia,
o lo que es peor, la indiferencia que mata,
con toda crueldad, la ilusión de amar de un semejante.
Las lágrimas del poeta teclean...
en las hojas de la encina que todo lo acoge,
y con esta música los pájaros trinan melodías...
para paliar el profundo desconsuelo sin remedio,
la luna asoma y sonríe.

Helados, sin abusar...

Hay unos cucuruchos pequeñitos, con relleno de chocolate en la parte interior, de nata también recubierta de chocolate con trocitos de nuez, y todo sin azúcares añadidos, qué es aquello que se pone para que te ayude a engañarte a ti mismo… El caso es que están riquísimos, y allá, con el calor de la tarde, o en el regreso a casa, o en la noche plácida mirando una serie, o escribiendo alguna caricia, apetecen, son un placer muy refrescante.

Nyonya

Ja són més de les dotze de la nit, l'ànima és tranquil·litza, ja he passat els escrits a la tableta, la Teresa és a l'ordinador. Esperem al Pere, que sol connectar-se per videoconferència. M'entra una nyonya molt agradable, gairebé s'escolta el silenci, és un estat tan agradable que caldria donar-li ales, buscar un llit i fer quilòmetres, dormir… Però tot això serà quan haguéssim dit bona nit al nostre estimat i únic fill.

Puedo

Puedo mirar de frente,
puedo amar la imperfección,
la humanidad, puedo resignarme,
incluso ante la impotencia...
frente al despropósito,
puedo callar, ver, sufrir.
Puedo andar entre piedras,
por los caminos más vetustos,
puedo soportar la noche
...sin tu proximidad.
Puedo esperar el amanecer
sin perder la esperanza.

A un amigo

Serás recuerdo, aprecio, nostalgia, sentimiento,

amor sin fronteras, flor sin ningún atisbo de espina punzante.

Serás ejemplo, espejo donde hay que ser...

muy prolifero y decente para ser reconocido,

y serás camino que guíe hacia la coherencia y la cordura.

Serás esencia de amistad, aquella que no hay que buscar

...porque siempre está en algún lugar del corazón.

¡Muy buen día!

Un nuevo día de calor… vamos con la gorra, la amarilla, la de la tercera juventud por la República que tan a gusto llevamos. Tenemos que hacer un par de gestiones, subiremos en bus y bajaremos andando, despacito y por la sombra, pero antes pararemos a desayunar un poco y daremos una ojeada a la prensa... ¡Que tengan un muy buen día!

Mar y luna, amor...

Luna llena con eclipse,
y un mar de base,
unas nubes que se esconden,
una música y unos sueños...
que pululan por la brisa,
la niña vuela entre mis alas,
elegimos cielo y luna
...en mi mar amigo,
votos para que no empiece el día.
La luna ya se baña en el mar,
el amor lo celebra con cava…
y unas fresas a juego.

Asco y repugnancia

Creídos, con aquella suficiencia que apesta, por encima del bien y del mal, sobretodo para aquellos que no ven más allá de sus narices. Se les ve en las tertulias, como si salieran ahora del armario democrático, babean sus cretinas creencias, como muy bien he leído últimamente son como las torres de ajedrez, de diferente color, pero ejerciendo la misma función, o como también comentaron por ahí, que se puede ser facha y de izquierdas a la vez. El caso es que se vanaglorian de su supuesta y graciosa ciencia infusa... y a mi me repugnan cantidad y me dan muchísimo asco.

Nosaltres

El meu mirall són els teus ulls,
allí em veig l'ànima...
en ple bany de blaus de cel de llum.
Plou o és un somni d'estiu,
aquella proximitat sota el mateix paraigua,
la mitja abraçada que promet...
amb la complicitat de la pluja que no para.
Ara surt el sol...
gairebé ens podria servir el mateix paraigua,
si per mi fos, així seria,
fins arribar a l'alzina centenària
que ens espera amb les branques obertes
i les fulles aplaudint engrescades…

Sempre al cap, sempre al cor...

Recordo les trencadalles i les mantuvierdes, i les boquetes de conillet, les figues de coll de rama, les baldanes de freixura, l'entrevir a la brasa, les farinetes de panís o de llegum amb oli després d'haver fregit una pesteta, trencats amb col, un suquet d'anguileta, i un altre de mussola, o d'escrita, un “potaquet”, com deia ma iaia, un bon tros de frito de la gerra, una bona tassa de mostrillo de raïm o de magrana, paracotes amb figa, una unça de xocolata ensucrada amb pa, sopa i olla, tot de casa, anguiles de la mar rostides en soses, i au!!

Expressions del Delta

Què vols o que?
La sofra i la ventrera del cavall
Posa't lo morro al cul
A ta mare la bufen?
Té més poc saber que una granera
Eic, poc sabó!
Caldo de bufa (bròquil)
Pareix una baldana “sacsanuda”
Allà callà, xic calla xic
A l'era hi ha una marfanta
Un plat de calent o de recapte
És molt escarransit
Xarrueta i pollegana
Escopeta del cul calent
M'ha picat una cutimanya
Se m'ha enganxat una sangonera
Tinc molt de rebordonit
Vaig a birbar, junsa i llengua d'oca
Arròs escofat, cafè de tupí
Cansalada viada, ous de congre
Un puret de regalèssia
Figues de vacaxona
Un tiràs ple de garbes
Una corbella i un sorrac (xerrac)
Estic molt atarantat
Este borinot és un mocaiaies

Vividors i admirables

En la meva visió del meu poble, tenen un lloc preferent aquell tipus de gent que estan catalogats de bones persones i vividors, en tot el bon sentit de la paraula. Ells, d'alguna manera, sempre portaven menjar a casa... parlo d'aquells senyors que amb la moto és recorrien tots els xops del poble i acudien a casa amb un cistell de rovellons, o d'aquell que posava un grapat d'herbes ben lligades pel començament del tubet del Cartero i d'altres i arribava a casa amb un bon ranxo d'anguiló, o d'aquell que encebava amb arròs blanc el desaigüe, i després tirava el tall i feia tenques per fregir amb tomàquet, o d'aquells que amb el gamber feien un bon ranxo d'anguiles de la mar… La meva admiració total per a ells. Sempre penso amb Sagarreta!!

Noche eterna y feliz

Le escribía cartas bajo la atenta mirada de todas las lunas,

y salía en busca de su aroma,

incluso cuando el sol ya lo había evaporado.

Yo le cantaba canciones de autor

cuando el mar se quedaba tranquilo y me acogía

con su comprensión y suavidad habitual.

La soñaba y la amaba en el sueño,

y ella era feliz en la interpretación de mis deseos,

y el día no llegaba, y el sueño persistía

y yo feliz en el sueño, y ella feliz conmigo, noche eterna…

Una xinadeta

Feia temps que no anàvem a un restaurant xinès, però avui se'ns ha fet tard i, com ens venia de pas, ho hem aprofitat. És curiós però la Teresa i jo, gairebé sempre mengem el mateix... avui un còctel de gambes per començar, uns fideus d'arròs tres delícies de segon i de tercer ànec amb bambú i bolets xinesos, per postres un plàtan fregit amb mel. Bé, de tant en tant, ens bé de gust fer una xinadeta, que és quelcom diferent i bo.

Sana y lozana

Ojos negros, piel oscura,
con algún rojo de montaña,
sana, lozana, natural,
espontánea, primaria,
con todo el esplendor...
y la verdad de la palabra.
La moza del cántaro,
nada que ver con la dama boba,
...ella es la luz de la plaza,
la alegría del entorno,
la vida del pueblo que es feliz...
al son de sus alegrías
al despuntar el día.
Sana y lozana, un alivio.

Salmorejo

Fa uns anys, en un restaurant cordovès ens van oferir salmorejo i cua de bou. La cua de bou ja la tenia més o menys controlada, però lo del salmorejo va ser tota una troballa, una descoberta, és com una mena de gaspatxo però que ja ha arribat a la seva màxima realització… Avui la Teresa n'ha fet per sopar, i ha afegit uns quadradets de pernil i uns bocins de ceba tendra, a més d'un raget d'oli d'oliva. El cas és que ara a l'estiu, fresquet, passa bé…

Un espectacle meravellós

Final de tennis a Wimbledon, Federer contra Djokovic que són possiblement els millors jugadors del món sobre herba, sobre terra s'hauria de comptar amb Nadal, dels millors de la història… Però tornem a la final, ha estat un homenatge al tennis, classe, tècnica, constància, resistència, tot un plaer que m'ha tingut gairebé cinc hores davant la tele, ja que han anat a cinc sets per acabar en un tie-break, després d'empatar a dotze jocs en el cinquè set. Ha estat tot un espectacle realment meravellós…

En silla de ruedas...

En nuestro paseo de hoy ya hemos visto tres, van en silla de ruedas, conducidos por la hija, la nieta o la trabajadora social de turno… Algunos conversan plácidamente y toman el sol, otros tienen menos conciencia de paseo y parecen asumir en lugar de disfrutar, de todo hay en la viña… Algunas sillas están motorizadas y son conducidas por sus propios ocupantes, son más autónomos, ya han aceptado su situación y gozan de esta pequeña libertad… Recuerdo que yo llevaba a mi madre a pasear por el Serrallo, en silla de ruedas, y me causa un gran placer recordarlo.

Frustració

Vol ploure, espurneja, plou una mica… Recordo el que els deia als meus alumnes: "Plou poc, però pel poc que plou, plou prou". Tot i el meu intent de simpatia, no els feia gaire gràcia perquè això suposava no sortir al pati i quedar-se sense el partir de futbol o de bàsquet i sense cap joc més. Però bé, podíem continuar amb els embarbussaments, o fins i tot explicar acudits que, un cop passada la frustració de no sortir al pati, també els agradava molt. Tot i que ja fa gairebé vuit anys que estic jubilat, sovint, qualsevol detall em porta a l'escola... i no em desagrada.

Andar por las sombras

A grandes males grandes remedios… con el sol de mala leche, el calor, el soponcio y la canícula, uno anda por la sombra, conoce las sombras que hay en sus alrededores habituales. Es curioso, hoy he andado más de una hora, siempre a la sombra de los árboles de algún paseo, o por la parte de los tinglados que dan la espalda al mar. Dicen que los bombones se derriten al sol, eso nada tiene que ver conmigo... pero a Teresa la tengo fresca e intacta.

Una mare donant el pit

Hem anat a esmorzar... avui entrepà de tonyina, aigua i cafè. A la taula del costat, una mare jove, per cert, molt maca, preciosa, donava el pit a un nen d'ulls molt vius i que es veia ben aferrat i gaudint d'allò que per ell és el millor aliment possible… Per la Teresa i per a mi ha estat una visió molt natural i entranyable, i ens hem preguntat on està el problema... per nosaltres cap, ho veiem bé, normal, bonic. L'àvia li passava la mà pel cap i li queia la bava, i nosaltres no li trèiem l'ull del damunt. L'escena... immillorable.

Coses nostres: expressions

• No té ni mitja galtada
• “Fótetela” i no tornis mai més
• Ets un carnús del cierre
• Tenir el “clatet” de gitano
• Ser fill de pare tendre
• Un mut enrossat
• Fa ullets de carinyo
• Xona de paracota
• Tenir el ses llépol
• Portar moltes cascàries
• Aquí hi haurà saragata
• Farinetes en brosses
• Estar més bona que el pa
• Ets un afaram
• Estar gord com un jònec
• Tenir les cames com un daguet
• Tenir el moixó gandul
• Fem un cigarret d'escanyapits
• Cap de tita vella
• Portar uns calçons de jonquet
• Portar un serracaps
• Morros de xona
• Mon pare era de la “partidal”
• Catxels, canyuts, grumols, ratllats, lluentes...