Pos si, un foc a terra, bona llenya, brases a punt… i la cunyada anava rostint, a poc a poc, un parell d'ànecs de coll-verd, unes baldanes amb pinyons fetes a Santa Bàrbara, que estaven boníssimes i unes carxofes que, a la brasa, em tenen el cor guanyat. I un xapadillo d’anguila grossa que estava de pren pa i suca, i així ho vam fer, amb un all-i-oli fet a mà, vull dir de morter i amb bons alls i oli... Genial tot plegat, allò que és nostre de sempre i ens agrada als nadius d’aquesta terra…
I en molt de gust i en tot l'amor de família sempre, i a la mínima que puguem, no cal esperar cap dia festiu i senyalat per repetir-ho. Per mi la festa es gaudir d'un dinaret o soparet d'aquests en vosaltres que sou l'important que tinc, mon fill i vosaltres ho sou tot. Moltes gràcies per les teves paraules cunyat.
ResponElimina