un cel blau fosc que el sol ha recremat
fent un agost infern,
allà on els àngels volen prop,
i ara ho fan amb una mànega,
refrescant per si de cas,
no fos que un foc els cremés...
un núvol blanc de protecció.
Potser Sant Pere hauria d’anar
ennegrint i omplint de pluja algun núvol,
i així el camí respira i el cel es regenera,
i la pols dóna pas a l’aroma de les flors
...que sempre volen ser blanques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada