17 d'agost del 83

Mudat, vestit amb armilla i corbata a joc,
sabata negra, content, emocionat,
amb la família i la gent que estimo.
Ella amb els ulls de sol...
i la discreció de sempre,
blanca i tendra, i amb mi...
de camí cap a la l'església.
I allí van dir que sí, que ja ho sabíem,
que ho teníem clar per sempre més.
Avui fa 34 anys, com si fos ahir…
Ara vaig a dir-li a la Teresa, que sí,
com sempre, com el primer dia,
com aquella vegada en un tren,
darrera un llibre, uns ulls…