Tenia ganes de riu, l’Ebre és clar, bonic, senyor, tot i els maltractaments habituals. En arribar a Deltebre, es fa ample i salat, preciós, relaxant. Tenia ganes de mar, la meva, la Mediterrània, evidentment, i he anat a la platja de la Marquesa, i he plorat d’impotència… la platja ja no hi és. Anar al Delta, a Deltebre, fa que em bategue el cor, tot i la degradació, i que les aigües del canal, ja no fan olor d'herbabona...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada