He anat al mes de maig,
a cercar una flor, la més bonica,
la més rosa de totes,
i aleshores i de la mà...
anirem cap allà,
buscarem el jardí natural,
dins d’un bosc, verge, especial,
com una selva on només transiten
les aures que no contaminen,
les ments que admiren i respecten
la creació sense manipular.
I un cop allí, ens veurem...
com un brot més,
una branca de verd viu,
possible espiga, vida total...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada