a l'hora i al punt, com sempre massa ràpida però suficient per al tast diari...
Després començava la història, on la imaginació ho feia novel•la i cinema,
on jo era el director... i així un dia i molts altres, on eres la noia ferma del barri,
amb aquell aire natural, cara vermellosa, ulls brillants, de mirada dolça
però també penetrant fins tots els interiors, una gota de rosada, un regal...
La teva roba et dibuixava fàcil com un suau ajust d'ondulacions.
Recordo sempre el teu caminar fresc i natural, sense formularis...
i la pel•lícula no tenia nus i, en la cloenda, l'ombra del sol era més dia
i el contacte possible i, en la proximitat, la parla clara, directa, precisa,
amb la seva llum, amb la meva ànsia encesa de temps...
Era com una flor de jardí de poble, ecològica, com dirien ara,
verge, neta de taques d'insectes, natural...
Des d'aleshores, sempre se m'emporta tot producte típic, lliure d'afectacions...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada