Hem anat fins al riu, poc a poc, mirant els horts i els regs. La gent ens parava i ens reconeixia... a ella més ja que viu aquí i té botiga... a mi, la senyora gran de torn em deia: "Fill meu, no t'havia vist des de què anava a cosir al de ta mare". Més enllà, un del meu temps, calb, evidentment, i celles blanques, m'explicava l'activitat de fer de pagès per "divertir-se", ensenyant-me, cofoi, els seus solcs de pebrots i albergínies, pesteteres, aquelles tomaqueres encanyades d'on penjaven atractius poms per encordar, raïms penjant d'una reixa de ferro i una carbassa de concurs guanyador, bajoques i un presseguer dels d'abans, i una figuera... i l'aigua a tocar, i una aixada i una il•lusió per apropar-te a la terra i a la vida...
La cosina i jo hem arribat al riu, tan digne i senyor con sempre, únic. Algun xalet es fa mirar i admirar... Tornem per un altre camí, més horts, més coneguts, més espais transformats. Arribem a casa amb una certa satisfacció... la gent és amable i els horts bonics. Ma cosina i jo hem passejat pel poble...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada