Cercant la llibertat

Jo no sóc de la "una, grande y libre", només vull ser lliure i de l'altra, encara que sigui més petita, d'espai, que no pas d'esperit ni d'il•lusions, i tinc les idees clares, fins i tot més que Rajoy, don Mariano. Com ja he dit moltes vegades, em costa molt tragar la imposició d'una ideologia hipòcrita de majoria absoluta comprada... Em costa molt sofrir l'atac, constant i permanent, a la meva llengua i a l'ensenyament, en general, de forma partidista i unilateral. Em treu de polleguera l'atac constant a tot allò que és català, on ja no en tenen prou en xuclar fins al moll de l'os sinó que, a més, volen que sempre paguem el beure... La corrupció és la reina del ball i el cas de Pujol, el meu ídol, confirma la teoria de què quan manen es perden, o es troben, tots els lladres, que són molts i de tot arreu, tan miserables que tenen la gosadia de fer-se capdavanters d'aquella transparència que mai han tingut. A mi sempre em quedarà la felicitat d'haver sortit de l'armari empotrat i, si més no, acabar els dies cercant la llibertat...