Sento olor de palla d'arròs, i jo, molts cops, l'associo amb l'olor de bosc humitejat, quan les petites branques i fulles es fan matèria orgànica. L'arròs, després de "ventrellar", espiga i la palla abundant és presagi de bona collita. Un entès en ciències locals em deia que aquest any hi ha molt de cuc i mata molta palla que, en podrir-se, fa aquesta olor característica... No he volgut dir-li res, però aquesta olor la sento cada any, encara que no amb la mateixa intensitat.
Hi ha sorts que ja comencen a groguejar i aviat els verds es faran grocs. Recordo que en la meva joventut, no fa tant... o potser sí, o més, hi havia vegades que l'arròs s'avançava tant que havien d'escurçar les festes perquè havien de segar a pressa feta... Ara, tot s'ha endarrerit gairebé un mes i, a més, tot es fa amb maquinària. De totes formes, els olors del Delta tenen el seu encant peculiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada