Calma

La Teresa descansa tranquil•leta. Jo estic mirant allò del "Saber i guanyar". Me n'adono que, entre el que no sé i el que he oblidat, estic minsat... però abans he fet un sudokus (nivell 6), també una partida d'escacs (nivell 5) que, després de lluitar-ho molt, ha caigut. En realitat he guanyat la pau, el silenci suficient per escriure unes línies en castellà que, com no ho feia mai, ara fins i tot em diverteix i n'aprenc.

Són les quatre i ja toca fauna... fauna i sofà, amb becaina inclosa. Avui va d'aus petites, ocellets o colibrís, preciosos missatgers... sembla que, en el seu temps, eren els autèntics missatgers de les plantes, d'on es regalaven el seu nèctar deliciós sense fer tampoc menyspreu d'algun saborós insecte dels voltants. Curiosa la forma de vol entre la pluja, movent les ales com un ventilador i tenint el cos completament paralitzat mentre van xuclant d'un lloc a l'altre, suspesos enlaire mengen feliços. Mentre, un tren es posa al mig... entre la rica solitud i jo.