Quina mandra!

Sembla que, com els nens, he canviat el dia per la nit... i ni això, he canviat els tipus de mandra. No vaig a la platja perquè és plena de gent i olors, ni agafo la bici, ni passejo bosc... dormo als matins fins tard i baixo lent i amb parsimònia a fer un tallat al bar proper... i pujo i poso l'aire, i escric quatre ratlles contant quatre coses que passen, o volen, o penso que es queden.

Dinem amanides fresquetes i, fins i tot, fem sessió de sofà, i la tarda és de compres o de casa, de música o lectura, de pau i bé. De sobte, esclata la nit, que és llarga i ampla i fosca, però aquí es fa curta, atractiva i plena de llum i de llums, i corre que vola en plaer de relax... Potser una pel•lícula, una sèrie, un dels llibres escampats i començats, una Teresa, un què fer demà, una fruita, un làctic descremat. Quina mandra més edificant... només fins setembre, és clar, després cal recuperar els projectes indefinits...