semblen serpentines de llum en la foscor...
després, allò que era un miratge de sospir,
una ziga-zaga centellejant,
donarà pas, es convertirà en tro,
el so amb el qual ronca la tempesta...
El fill més eixerit de l'aparell elèctric
ha cremat de ple tota una arbreda...
Encara no plou i es recrea,
com aquell llamp de foc
que contempla admirat la seva obra.
És el triomf de les fúries de l'infern
amb el llamp, el foc i el tro.
Plou, l'aigua apaga el foc però,
quan li sembla, en fa de les seves...
i conscient de què és vida
es passa i sobrepassa i vol omplir
tan de pressa els seus habitatges buits...
rieres i petits rius secs que a l'estiu té abandonats,
cisternes o, fins i tot, alguns embassaments,
que accelera de tal manera la seva producció
i regal impagable que, molts cops,
vol fer la feina tota alhora.
Sol passar a l'estiu i ens inunda de tal manera
que, allò que fóra solució vital,
es converteix en sinistre total...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada