A peu o en bici...

Som a tocar de setembre, aquell mes intrús que es cola i t'enlluerna en tro descarat... Noi, ja n'hi ha prou d'aquest color, i potser de la calor xafogosa també. Saps què? Aviat la mar ja no farà olor de bronzejador, i el iode t'arribarà al nas i, encara que haurà de ser en temps lliure, tot tornarà a ser més natural. La meva bici, allà oblidada, fins i tot té una roda desinflada i un banyet de pols, és allà trista, deixada anar, sense merèixer-ho.

La Teresa ha anat a l'escola a donar un cop d'ull a les maquinetes. L'equip directiu ja escalfa motors. Cafès i batalletes d'entrada a punt i, en un no res, toca el timbre i es produeix aquell contacte net que suposa la proximitat del nens. Mentre, demà els jubilats tenim concentració i esmorzar... aquest cop ens guia l'amic Fernando, tota una garantia, evidentment. Passarem revista a l'actualitat i planificarem la normalitat. Dilluns, dia u, la Teresa a l'escola, i nosaltres... de mar i bosc, a peu o en bici.