Pau i glòria, relax verd, casa i fill i sol i sal de la vida plena i natural.
Avui trauré, a la fresca de la tarda, la butaca de ma mare,
i veuré el meu pare prop, i el meu padrí i ma tia,
i mes cosines i fillol... i ens menjarem un gelat.
El meu pare farà ullets de llaminer i jo l'hi compraré ben dolç i bo.
La meva mare voldrà compartir i jo li'n portaré un,
al seu abast perquè el gaudeixi de gust...
veuré el carrer ple d'amor, i només tindrem cura de nosaltres,
sense malparlar dels veïns, però arreglant el món des de la barrera,
com una mena de banc del "si no fos", però de consciència neta i tranquil•la.
"No corre ni un alè d'aire", diu la mare, però després passa un cotxe al mil
i dues motos de joves eixerits, i sembla que el ventall aplaudeix,
tothom respira, tot i ser prop del carrer... nosaltres, ni sentim el trànsit.
M'emociona el record de tota la família prenent la fresca,
davant de casa, vora la carretera que va a Riumar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada